Un juego entretenido

Aquí os dejo un juego muy entretenido del youtube, hay que encontrar tres finals y en ocasiones os podéis encontrar con situaciones bastante graciosas.

servido por elsecretodelaspalabras 1 comentario compártelo

El deporte con el que disfrutamos

Personalmente, a mi el deporte no me gusta mucho pero hace unos años comencé a practicar el esquí. Es uno de los deportes que disfruto practicándolo, aunque no se me da muy bien pero me rió mucho cuando caigo y sobretodo si voy acompañada.

Además te permite ver unos paisajes maravillosos, des de esas alturas, viendo toda la montaña nevada, es muy bonito.

Hay diferentes estaciones de esquí, comencé yendo a la Masella, pero últimamente voy al Port del comte porque lo organiza mi colegio.

Otro de los deportes que me gusta pero no lo practicó, solo me gusta verlo porque es impresionante, es la natación sincronizada. Creo que esas chicas trabajan muy duro diariamente para conseguir un buen resultado, ya que es fascinante la coordinación que llegan a tener en el agua. Por eso, aquí os dejo un video para poder comprobarlo.

servido por elsecretodelaspalabras 1 comentario compártelo

Nuevo curso

Bien, comenzamos un nuevo curso y empezamos a escribir en el blog otra vez. En este blog iré poniendo temas propuestos por mi profesor, Javier, desde música, películas, deportes, historias, actividades y varios temas de actualidad.

Aquí os dejo una de canción de Bon Jovi, Thank you for loving me.

servido por elsecretodelaspalabras sin comentarios compártelo

Poema existencial de Nada

Estoy en un lugar extraño

servido por elsecretodelaspalabras 1 comentario compártelo

Redacció Jocs Florals

Un retrobament inesperat

Era un dia d’hivern, l’orfenat estava fosc i s’acostava el dia tant esperat per la Carlota. Havia arribat el moment de marxar d’aquell lloc, trist, on ningú tenia uns pares que es preocupessin per ells. La Carlota estava allà des de que tenia quatre mesos i ara ja tenia quinze anys. Era la més gran, tots els altres nens de la seva edat ja havien estat acollits per alguna família.

A primera hora del matí, la família Berenguer ja estava present en el centre per acollir a la seva nova filla, la Carlota. Ella estava nerviosa, estava a punt de produir-se un canvi a la seva vida. En trobar-se amb la família, tots la van abraçar, il·lusionats, ella es veia una mica espantada. Però semblaven simpàtics i tenia una germana, un any major que ella. Quan van arribar a la casa, a Barcelona, la Carlota es va quedar sorpresa, semblava una mansió, li van ensenyar la seva habitació i era com un dormitori de princesa. De seguida, va poder comprovar que eren de bona família, estaria ben mantinguda. Es trobava molt a gust, ràpidament va començar a sentir afecte per la família i es portava molt bé amb la seva germana. El pitjor va ser el primer dia d’institut, no coneixia a ningú i tot era diferent a l’orfenat. Però, ella era una noia molt sociable i es va adaptar molt de pressa en una colla d’amics. Al cap d’un temps ja actuava com ells, sortia els caps de setmana, es connectava a internet, escoltava el mateix tipus de música, etc. Ja no era una nena d’orfenat, s’havia convertit en una adolescent. Seguia els passos de la seva germana gran, juntament amb la seva colla d’amics.

Un dia, xatejant, va conèixer a un noi, tres anys més gran que ella. Es van fer molt amics, eren diferents però tenien una cosa en comú, els dos provenien d’un orfenat. Però ell, en Roger, no estava tant a gust amb la seva nova família i estava interessat en buscar la seva família biològica. Li explicava tot a la Carlota, només havia descobert que tenia una germana i que el més probable era que els seus pares fossin morts. La relació entre la Calota i en Roger semblava que era més que una amistat, tot dos sentien una cosa més. Sí, estaven enamorats. En Roger anava a un altre institut, ja que estudiava batxillerat. Cada dia, quan sortia anava a recollir a la Carlota i junts anaven a passejar pel parc. Els dissabtes sortien a sopar. Un dia, després de sopar van anar a contemplar les estrelles. En Roger deia: Mira, aquelles estrelles d’allà poden ser els meus pares i les altres dues els teus. La Carlota li va respondre indignada: Sí..., podria ser, però ells no ens van estimar, ens van abandonar. Carlota no diguis això! Segur que van tenir problemes, jo encara tinc l’esperança de trobar la meva germana, deia en Roger. La Carlota es va posar seria i va dir: Roger, t’he de dir una cosa, he descobert que també tinc un germà més gran, o sigui...Roger la va interrompre: Amb això vols dir que tu i jo podem ser germans? No crec, seria massa casualitat! Carlota amb una veu temorosa va dir: Sí, seria casualitat, però crec que ens hauríem de fer les proves. Es va produir un silenci. Es van mirar i es van aixecar. Roger va acompanyar la Carlota a casa seva, sense dir gairebé una paraula. Només li va dir que la passaria a buscar a les onze per fer les proves i es va acomiadar fent-li un petó a la galta. Ella va entrar ràpidament. Aquella nit cap dels dos van poder dormir tranquils, estaven neguitosos. Tot es podia trencar per una simple semblança de sang.

L’endemà, molt puntual, en Roger era allà, esperant-la a la porta. Ella va sortir i junts es dirigien cap a l’hospital. Durant el camí, no es van dirigir la paraula, tots dos tenien el cap molt ocupat, pensat en el que podria passar, com acabaria aquella situació. Van arribar i van demanar si podien saber els resultats el mateix dia, que era urgent i així va ser. Cadascun estava en una sala diferent fent-se la prova, van sortir i es van assentar junts a la sala d’espera fins rebre el sobre, al cap de dues hores. Hi havia una certa tensió en obrir el sobre, efectivament la Carlota tenia raó, en Roger i la Carlota eren germans, els resultats no enganyaven. No sabien què dir, Carlota es va guardar el sobre i van marxar junts cap al parc, on es van assentar en un banc per parlar. Només se sentia el vent que feia caure les fulles dels arbres i de sobte, en Roger no va poder aguantar més i va dir: Carlota no m’ho puc creure! Això és impossible, deu ser un somni! No, Roger, això és la realitat, has trobat a la teva germana, sóc jo, digué la Carlota. Sí, tens raó Carlota, jo volia trobar a la meva germana, però no volia que fossis tu, jo a tu t’estimo d’una altra forma, va dir Roger. A mi em passa igual Roger..., però ho hem d’acceptar, ens hem de veure com a germans, va respondre la Carlota intentant dissimular la seva tristor. D’acord Carlota, renunciarem al nostre amor i la nostra relació serà només de germans, però que sàpigues que ets una germana molt important per mi. Per mi també, Roger, això que ens ha passat no s’oblidarà mai, jo et segueixo estimant, digué Carlota. Roger, mirant-la amb els ulls negats va dir: jo també t’estimo Carlota.

servido por elsecretodelaspalabras sin comentarios compártelo

El abecedario

Un abecedario hecho con objetos, paisajes o elementos que podemos encontrar por la calle.

Así, hemos conseguido todas las letras y al final he quedado un buen resultado.

servido por elsecretodelaspalabras 1 comentario compártelo

Tres sombreros de copa

servido por elsecretodelaspalabras 6 comentarios compártelo

Abrir Blog

¡Hola a todos!

Espero que todos habéis pasado una buenas vacaciones y que los reyes se hayan portado bien porque mañana comienza otra vez la rutina.

servido por elsecretodelaspalabras 5 comentarios compártelo